Concurs de fotografia internacional per a fotògrafs de tots els nivells.
Es valoraran especialment la creativitat i capacitat expressiva dels projectes.
Un total de 5.250 € en premis, repartit entre
5 projectes guanyadors .
346 autors de 55 països han presentat 420 projectes amb diverses propostes visuals d’alt nivell expressiu i estètic. Els 3 membres del jurat han seleccionat aquests 5 guanyadors, que en aquesta edició coincideixen majoritàriament en temàtica, sobre la diversitat social actual.
Fotògrafa documental, nascuda i criada a Barcelona (1997). Mitjançant fotografia, vídeo i materials d’arxiu, el seu treball reflexiona al voltant de comunitats, identitats de gènere i justícia social. Actualment està estudiant a l’International Center of Photography a Nova York i ha realitzat projectes a Espanya sobre dones llatinoamericanes sol·licitant asil a Espanya, a Xile, sobre l’esclat social, i, a Colòmbia, sobre el postconflicte i la construcció de pau per part de les dones.
“Pretty” és un treball que està centrat en la vida d’una persona no binària de 25 anys, rebutjada per la seva família quan va començar a fer la transició, i que forma part de l’escena del “ballroom”. El “ballroom” és una activitat que uneix diferents estils de ball i performance creada als anys 60 a Nova York per joves llatins i afroamericans que pertanyen a la comunitat LGTBIQ+. L’escena del “ballroom” està formada per diferents cases o famílies d’acollida, on els seus membres competeixen en “balls”, ja sigui ballant voguing o realitzant altres tipus de performance.
Hanna Jarzabek és una fotògrafa polonesa de 46 anys que va estudiar ciències polítiques i que va treballar com a analista-politòloga per a agències com l’ONU, UNRWA, OCHA i CNUCED al camp de la defensa de les persones refugiades. Des del 2008 viu i treballa com a fotògrafa autònoma a Espanya i ha publicat els seus reportatges a mitjans com El País, XL Setmanal, BuzzFeed News, L’Obs, Equal Times, revista 5W, Interviú, El Periódico de Catalunya i la Gazeta Wyborcza entre d’altres.
“Fora del mapa” és un treball documental on Hanna ens trasllada a Transnistria, un país nascut després de la seva separació unilateral de Moldàvia el 1990. Dos anys més tard, els seus habitants van haver de defensar amb les armes allò que ara consideren que és el seu país. Pels seus habitants, Transnístria té totes les característiques d’un estat: govern, moneda, passaport, fronteres i forces armades; no obstant, per al món exterior, no existeix. Com es viu en un lloc que no existeix a cap mapa del món? Aquesta pregunta és el que intenta respondre amb el seu projecte.
Walter Dario Nicoliello és un fotògraf freelance argentí de 54 anys que es va iniciar al món de la fotografia l’any 1987 i que des de llavors s’ha estat formant i treballant. A la seva obra trobem composicions molt precises i geomètriques, sumades a un tractament tècnic molt meticulós. El treball que ens presenta, “Mennonites”, és un projecte que originàriament consta de 50 fotografies en blanc i negre i que ha estat premiat en nombrosos concursos internacionals.
A “Menonites, detinguts en el temps” l’autor ens presenta la comunitat mennonita de Guatrache a la Pampa, que va ser la primera comunitat mennonita establerta a Argentina. A través del seu treball ens mostra com és el dia a dia d’aquesta comunitat que viu amb uns valors i tecnologies molt diferents de les nostres i on encara es traslladen amb tracció animal, treballen en oficis manuals i viuen una vida sense grans luxes ni ornaments.
Md. Joati Lobayer és un fotògraf de 27 anys nascut a Dhaka, Bangladesh, a qui després d’estudiar una enginyeria la passió per la fotografia el va portar a obtenir un diploma professional en fotografia i dedicar-se al treball documental centrat en la igualtat de gènere, les normes culturals i les comunitats infrarepresentades.
A la seva feina “We live to fight”, que és un projecte de llarg recorregut i que encara està desenvolupant, Joati aprofundeix en les diferents cultures que hi ha al voltant de l’aprenentatge i la pràctica de les arts marcials a Bangladesh, amb un especial interès en les històries inexplorades de les comunitats menys representades, com poden ser els nens i nenes a l’entorn rural per als que les arts marcials són una forma d’autodefensa davant l’assetjament sexual o públic.
Xavier Sureda Massaguer, de 54 anys (Santa Cristina d’Aro), és membre de l’Agrupació fotogràtica de Sant Feliu de Guíxols i des de la seva joventut, va treballar com a fotògraf des de ben jove i va exercir com a fotògraf de premsa freelance per a la majoria de diaris regionals, especialment El Punt, Diari de Girona i l’Avui.
“Venice Beach” és una de les platges de Los Angeles, Califòrnia, on l’autor va trobar el que ell considera “dos factors indispensables per fer una fotografia”. El primer, la fantàstica llum que hi havia, especialment a les seves famoses postes de sol anomenades “Golden Hour”. El segon, uns personatges molt variats com a subjectes de la imatge. En el seu treball, encara en procés i del que espera poder ampliar fins a tenir prou material per editar un llibre, ens transporta a aquest indret tan particular i al costat dels personatges que l’habiten.