Fotoplatjadaro | Educando la mirada
Concurs de fotografia internacional per a fotògrafs de tots els nivells.
Es valoraran especialment la creativitat i capacitat expressiva dels projectes.
Un total de 5.000 € en premis, repartit entre 5 projectes guanyadors.
En aquesta edició, els 332 autors de 61 països (i 6 continents) han presentat un total de 384 projectes i 3962 fotografies amb estils, temàtiques, tècniques de gran varietat i qualitat.
Els 3 especialistes del jurat han seleccionat aquests 5 guanyadors:I
Mohsen Kaboli, Iran, psicòleg i fotògraf de la ciutat de Gorgan (Irán), forma part de la Federació Internacional d’Art Fotogràfic (FIAP) i de l’Associació Fotogràfica de l’Iran. Ha obtingut premis nacionals i internacionals com la Medalla d’Or al Perspective Festival de l’Índia, el primer lloc al Tirgan Project de Toronto, Canadà, i finalista al HIPA Festival dels Emirats Àrabs Units.
“Surrogate mother” mostra com a l’Iran, sota la Llei de Gestació Subrogada de 2004, es permet que una dona gesti un embrió aliè i el lliuri després del part amb una compensació econòmica. Veiem Zahra, de 29 anys i amb tres fills, que després de la condemna del seu marit i de les seves dificultats econòmiques va acceptar ser mare subrogada per a una parella cristiana, Robert i Arpineh. L’Arpineh simula estar embarassada davant del seu entorn amb una panxa postissa i presumint d’embaràs, mentre la Zahra amaga la seva situació. La parella agraeix a Zahra dient-li: “Ens vas donar una vida”.
Antonio Aragón Renuncio, Santander (Espanya), és un fotògraf documental i periodista de 54 anys. Director de l’Associació Nostromo, professor de fotografia en diferents universitats d’Espanya i de Nicaragua, editor de la revista Xplorer i de l’associació Xtreme PhotoWS. Organitzador de les Jornades de Fotografia Solidària Fotografía un Mundo Mejor a Múrcia, és un autor reconegut i guardonat en nombrosos concursos internacionals.
“Football for Peace” A poc més d’un any de l’inici de la Copa del Món 2026, que se celebrarà als Estats Units, Mèxic i Canadà, s’espera que el torneig —el primer organitzat per tres països— generi uns ingressos rècord de 14.000 milions de dòlars. Al Togo, on els infants discapacitats són víctimes de discriminació, abusos i supersticions que els consideren “dimonis”, el Centre Don Orione els ofereix una alternativa: atenció especialitzada i el futbol com a via d’integració i esperança. Per a aquests infants, jugar significa llibertat i dignitat, una oportunitat de somiar amb un futur diferent.
Ariadna Creus Martínez-Aguado, Vilassar de Mar, Barcelona, és una fotògrafa documental de 46 anys que treballa sobre la relació que l’ésser humà estableix amb els animals. Ha publicat a La Directa, Mediapart, Revista 5W, Internazionale i ha exposat al Fòrum de Can Basté, al FineArt Igualada i al festival LASAL. Becada al Festival de fotoperiodisme de Gijón i al d’Albarrasí, va ser finalista del Premi ZAMPA de fotografia i periodisme, guanyant el premi del públic.
“La Festa Brava: Festes populars taurines a Espanya.” L’any 2024 es van celebrar a Espanya 19.254 festejos taurins populars, diferenciats de la tauromàquia per no matar l’animal. Tanmateix, l’autora, que ha documentat més de 70 localitats, constata que els accidents són freqüents. El públic observa impassible caigudes, cops i fractures, una violència silenciosa que normalitza el sofriment animal com a entreteniment. Ens convida a reflexionar sobre aquesta desconnexió amb els animals. Autofinançat i desenvolupat en un entorn masclista, denuncia el silenci que envolta aquests esdeveniments.
Kianoush Saadati, Iran, 34 anys, és un narrador visual que documenta la relació entre degradació ambiental, justícia social i resiliència humana combinant intimitat narrativa i rigor documental. Ha treballat com a fotògraf documental i col·laborador en projectes guanyadors del Pulitzer Grant, i ha publicat a The Guardian, Der Spiegel i VG. Ha guanyat l’Award of Excellence POY (2024), beques del Pulitzer Center i NVP Images, i mencions en certàmens internacionals com el World Water Day, el Kolga Festival i l’Image of the Year Festival.
“Silent Wings” és un projecte que explora l’amenaça que afronten les òlibes al nord de l’Iran, on la superstició i la pèrdua d’hàbitat posen en risc la seva supervivència. Un grup de dones es dedica a rescatar-les, rehabilitar-les i, quan és possible, retornar-les a la natura. El projecte, nascut de l’experiència personal de l’autor, documenta els mites culturals i la compassió de les dones que les protegeixen.
Francisco Crespo Alay, 69 anys, de S’Agaró (Catalunya), a qui la fotografia ha acompanyat al llarg de la seva vida i qui, tot i definir-se com a amateur, explora amb passió i aprenentatge constant. Les seves obres, en ocasions reconegudes en concursos, reflecteixen una mirada personal construïda des de la sensibilitat i l’observació de l’entorn humà. Ofereix les seves imatges com a invitació a la contemplació, al silenci i a l’experiència compartida.
“Al Filo del Amor” és una proposta que consta de sis fotografies en blanc i negre de les quals l’autor ens diu que la figura femenina vestida de blanc és una metàfora d’allò humà, vulnerable i sublim. Cada imatge evoca nostàlgia, desig, plenitud i espera. La decisió del blanc i negre respon a la voluntat de concentrar l’atenció en la llum i les formes essencials. Més que una núvia, la figura simbolitza l’anhel i la sacralitat de l’amor.
