Fotoplatjadaro | Educando la mirada
Menu
Menu
Concurs de fotografia internacional per a fotògrafs de tots els nivells.
Es valoraran especialment la creativitat i capacitat expressiva dels projectes.
Un total de 5.250 € en premis, repartit entre 5 projectes guanyadors.
Entre els 398 autors i gairebé 500 projectes fotogràfics de gran nivell procedent de 56 països, presentem els 5 guanyadors del concurs “Educant la Mirada” 2019, Felicitats!
Abdulmonam Eassa és un fotògraf independent sirià de 24 anys, actualment resident a França. Quan va esclatar la guerra i la seva ciutat natal va quedar assetjada, es va veure obligat a abandonar els estudis. Va començar al periodisme fotogràfic de forma autodidacta el 2013, cobrint la vida sota lloc i documentant la matança i la destrucció diàries al seu voltant. Treballa per a l’Agència France-Press des del 2015.
Desconnectat del món exterior durant anys, «Tan normal com es pot» parla dels habitants de Ghouta Oriental assetjats, que intenten mantenir una aparença de normalitat a les seves vides. La fusta escombrada es fa servir per cuinar, les carreteres plenes de runes es netegen cada dia. La vida s’ha traslladat a refugis i soterranis. Un espai buit entre dos edificis bombardejats serveix com a saló de noces. Tot i els atacs aeris i els bombardejos, els nens encara juguen; la seva imaginació bloqueja el trauma de la destrucció, creant un món on la diversió continua sent una paraula.
Simon Móricz-Sabján (Budapest, Hongria), un guardonat fotoperiodista i documentalista de 39 anys, li encanta desenvolupar els seus projectes personals treballant en assajos fotogràfics, durant anys en alguns casos. Ja sigui un tema social o només històries quotidianes, el seu enfocament principal és l’ésser humà i el seu entorn.
“La Familia Borsos” és un projecte a llarg termini que narra sobre una família de vuit membres del poble de Csanytelek, Hongria. La vida quotidiana i els problemes de la família reflecteixen bé els problemes de l’est d’Hongria. El principal ingrés de la família és l’ajuda estatal per cada nen, amb un total de USD 460 per mes. Tanmateix, els vincles entre pares i fills són molt més forts que els problemes que enfronten, malgrat viure dins dels límits establerts per la pobresa.
El fotoperiodista freelance Elyxandro Cegarra (Strasbourg, França), de 41 anys, treballa per a la Comissió Europea contractat per l’AFP-Services, l’agència SIPAPRESS (París), i per a la ciutat de Strasbourg. Ha fet estudis de fotoperiodisme a l’escola GrisArt a Barcelona i té un màster de fotoperiodisme.
En el seu treball “Gilets Jaunes” (armilles grogues), Elyxandro ens explica com les “armilles grogues” no tenen un veritable líder, no hi ha un programa específic ni una ideologia. Desconfien dels partits polítics, els sindicats i els mitjans de comunicació. Tot i això, durant el mes de desembre 2018 i fins a l’actualitat, han posat París de genolls. Un moviment amb foc cremant i olor de dièsel.
Gonçalo Fonseca (Portugal) és un fotògraf de 26 anys que va estudiar periodisme i fotoperiodisme. Ha treballat al Marroc, Portugal, la Xina i l’Índia centrant-se en els drets humans i la salut. Actualment està fent una feina a llarg termini sobre la crisi de l’habitatge a Lisboa.
En el treball sobre la Crisi de l’Habitatge a Lisboa ens mostra com la pressió turística està modificant l’aspecte de Lisboa. Parla de la Gentrificació a través de Santos Lima, un cas emblemàtic a Lisboa d’edifici venut a un fons que el vol reconvertir en hotel, però on encara queden llogaters, alguns dels quals hi viuen fa gairebé 100 anys.
Sara Cabarrocas (Girona) és una fotògrafa de 25 anys, enamorada de la fotografia des dels 14 anys; és graduada en Audiovisuals i Multimèdia i té un Postgrau en Fotografia Avançada. Ha treballat pel Punt-Avui i actualment realitza treballs de freelance.
El treball “La primera casa, del primer poble de l’Alt Empordà” segueix al seu dia a dia una parella de jubilats que deixen la ciutat pel camp. És una feina que vol mostrar una visió de la vida rural allunyada de la mitificació del món rural com si tot fossin boniques i grans cases de pedra; i sobretot és un treball sobre com la vida et pot sorprendre en qualsevol etapa. Les fotografies van acompanyades de textos escrits pels protagonistes de les mateixes.
