Tots sabem que la fotografia no és un reflex directe de la realitat, és una construcció. Una fotografia pot no ser real, però ha de ser creïble. Si no ho és, ens costa veure-la com a tal. A una imatge que no permet ser creguda no l’anomenem fotografia, la definim com a art digital, il·lustració, …

Les nostres fotografies cada vegada estan més alterades per l’ús de la intel·ligència artificial (IA), els filtres i la imitació de models publicitaris. Si som conscients del seu poder evocador, observar una fotografia és un camí directe a rememorar els records. I també som conscients del seu valor com normalitzadores d’una realitat. Com més vegades veiem “alguna cosa”, més el convertim en habitual i en norma. No podem evitar pensar que està passant i que passarà quan aquestes imatges, cada vegada més alterades i allunyades de la realitat, siguin les creadores de normalitat i de la nostra memòria personal?

Posem per exemple un autoretrat que ens fem avui, ajudat per la IA i els filtres del nostre Smartphone. D’aquí a 20 anys serà l’element amb el qual recuperem el nostre record de com érem…

Sobre aquests aspectes de la creació fotogràfica us convidem a reflexionar, aprendre i aprofundir en les VIII Jornades fotogràfiques de Castell Platja d’Aro.