Fotoplatjadaro | Educando la mirada
Concurs de fotografia internacional per a fotògrafs de tots els nivells.
Es valoraran especialment la creativitat i capacitat expressiva dels projectes.
Un total de 5.000 € en premis, repartit entre 5 projectes guanyadors.
En aquesta edició es van presentar 262 projectes, obra de 191 autors de 41 països, que van contribuir amb 2.732 fotografies. Una participació que torna a posar de manifest la vocació internacional del concurs i la diversitat de punts de vista, llengües i realitats representades.
Els 3 especialistes del jurat han seleccionat aquests 5 guanyadors:
Valentina Acrement és una fotògrafa francesa d’art contemporani, nascuda al Kazakhstan, amb més d’una dècada d’experiència a Dubai i actualment establerta a la Provença. Formada en psicologia i pintura, crea imatges escenificades i simbòliques que exploren la identitat, la fragilitat, la solitud i la transformació. Ha rebut recentment reconeixements com la certificació MQEP (2026), el segon premi a la FAPA 2026 i un lloc a l’equip nacional francès del WPC 2026, participant activament en exposicions internacionals.
«Growing Up Programmed» retrata adolescents suspesos entre la vulnerabilitat i les expectatives sistematitzades. Els seus gestos continuen sent humans, però els seus entorns suggereixen regulació a través de la medicació, la immersió digital, el consum i el rendiment. La sèrie examina com els marcs externs modelen silenciosament els mons interiors dels joves i qüestiona si la llibertat pot emergir dins de sistemes que prometen protecció mentre defineixen el comportament. Créixer avui potser no és caòtic, però potser ja no és desprogramat.
Kaloudis és un fotògraf i explorador freelance grec, la feina del qual es basa en la recerca cultural i la perspectiva històrica. Influït pels seus estudis en Història Medieval, explora la relació entre persones, lloc i memòria a través de projectes documentals a llarg termini. Els seus viatges per la Ruta de la Seda, Àsia i l’Himàlaia han despertat el seu interès per les comunitats entre tradició i canvi. Des de 2015, forma part de la comunitat de National Geographic, desenvolupant una narrativa documental i de retrat humanitari.
«Nens de l’estepa ploranta» és un projecte a llarg termini sobre els caçadors d’àguiles kazakhs de Mongòlia Occidental i la seva herència nòmada. Examina la resiliència d’una comunitat marcada pel desplaçament, la pèrdua cultural i el trauma històric, tot preservant una de les tradicions turques més antigues. Inspirat pels seus estudis sobre la història bizantina medieval i pels seus viatges per l’Àsia Central, l’autor retrata aquests caçadors com a guardians vius que connecten el present amb l’herència eurasiàtica.
Tony Tirado (València, 1959) viu a Vila-real (Castellón). Concep la imatge com una expressió artística i utilitza la fotografia per transmetre idees de manera directa i senzilla. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de València, també ha explorat la pintura i la música. Va treballar més de 35 anys com a dissenyador gràfic i publicista. És documentalista per a l’ONG EDCNatura-Omacha Foundation i presideix el Grup Fotogràfic Sarthou Carreres. Ha assistit a nombrosos tallers amb fotògrafs prestigiosos.
«Serviam» (Et serviré!) pren el seu títol de l’escut d’armes de l’institut Calatayud, on l’autor va fer el servei militar obligatori el 1979-80. Evoca una experiència grisa de pèrdua d’identitat, quan joves de tota Espanya van ser cridats a la majoria d’edat. La col·lecció combina dues parts: fotografies preses a la caserna, pintades a mà i acompanyades de textos breus i reflexius, i retrats de soldats cobrint-se la cara amb elements militars, reforçant la idea del robatori d’identitat.
Abdulmonam Eassa és un fotoperiodista que va començar la seva carrera durant el setge de la Ghouta Oriental a Síria. Autodidacta, documenta la resiliència de la gent corrent en zones de guerra i postguerra. Després de traslladar-se a França el 2018, va cobrir les protestes dels armilles grogues i va treballar al Sudan, Ucraïna, Turquia, Síria i Txad. La seva obra, centrada en la dignitat i la supervivència, ha estat publicada en mitjans com Le Monde, The New York Times i The Guardian, i exposada internacionalment.
«Sudan War, a Nation Trapped» documenta un país atrapat entre l’esperança i la guerra. Després de dècades sota la dictadura d’al-Bashir, l’aixecament de 2019 va encendre desitjos democràtics, interromputs pel cop militar de 2021. Des de 2023, el conflicte entre l’exèrcit i les RSF ha conduït a una devastadora crisi humanitària: milions de persones desplaçades, ciutats arrasades i la llibertat de premsa severament reprimida.
Lourdes Torres Montoliu (63 anys) viu a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró (Girona). Mestra, educadora ambiental, graduada en Psicologia Educativa i fotògrafa de natura, es guia per la convicció que només entenent una manera de viure podem mirar-la sense prejudicis. Li apassiona observar sense intervenir, buscant històries que transmetin emocions i convidin a mirar, sentir i pensar, capturant moments que expliquen molt més que el que es veu a simple vista.
«Un espai compartit» mostra la convivència entre persones i animals a la costa pacífica colombiana condicionada per les marees. Quan l’aigua es retira, sorgeix un escenari efímer on pescadors, ocells i altres animals coincideixen i aprofiten les oportunitats de l’entorn. Ens mostra moments quotidians que revelen una convivència natural i una adaptació constant a un entorn canviant. Ens convida a observar com diferents formes de vida comparteixen el mateix territori que, en realitat, pertany a tothom.
