Fotoplatjadaro | Educando la mirada
Menu
Menu
Concurs de fotografia internacional per a fotògrafs de tots els nivells.
Es van valorar especialment la creativitat i capacitat expressiva dels projectes.
Un total de 5.250 € en premis, repartit entre 5 projectes guanyadors .
Amb 419 projectes de 338 autors procedents de 52 països, i més de 4.400 fotografies (!) aquesta ha estat una altra gran edició del nostre popular concurs.
Els 3 especialistes del jurat han seleccionat aquests 5 guanyadors, on el 3r premi ha estat desempatat per les tècniques de l’organització, la Biblioteca Mercè Rodoreda:
Juan Luís Duran Guinot, 1955, Castelló. Resideix a València on malgrat que en la seva joventut va desitjar estudiar Belles Arts, va estudiar farmàcia i ha exercit de farmacèutic. Comença els seus estudis d’art i fotografia cap al 1975 i va unir la pràctica fotogràfica a la passió per viatjar. Reconegut amb dotzenes de premis i mencions nacionals i internacionals sobre la fotografia afirma: “em manté viu i malgrat l’esforç que suposa amb el pas dels anys, cada sessió, cada intent de trobar el bell, l’obscè i el sagrat, és una pura celebració. Aquest és el meu alè.”
“Miners” és un projecte realitzat a Romania centrat en les condicions pròpies del treball manual dels miners. Aquest treball és, com molts altres, fruit de la casualitat i el treball premeditat, la planificació i la constància. Va necessitar més de tres anys d’insistència per aconseguir els permisos del govern romanès, i a posteriori realitzar nombroses entrevistes, inspeccions d’equip i preparacions en temes de seguretat, abans de poder realitzar la primera fotografia.
Subrata Dey, Bangladesh, és un fotògraf documental i periodista independent de 45 anys. Va ser mariner en la seva joventut i això li va portar viatjar, a conèixer múltiples països i a crear-se una visió caleidoscòpica del món identificable en la seva obra. Creador apassionat per la condició humana un dels seus objectius principals en cada treball és connectar amb les persones que retrata evitant ser vist com “un foraster amb una grotesca màquina”.
“Dissonance Harmony“ (Harmonia de dissonància) ens mostra el dispensari Damodar a Chandanais, fundat fa 142 anys amb la finalitat de donar tractament ayurvèdic per curar malalties mentals. Tot i que des de la independència de Bangladesh gairebé 3.000 pacients s’han recuperat i tornat a les seves vides, aquesta clínica gradualment es va anar coneixent com “una presó de llops” i en l’actualitat tan sols uns pocs pacients hi reben tractament. L’autor comenta que el projecte està motivat per la seva voluntat de mostrar la humanitat de “com continuen proporcionant tractament a aquestes persones per ajudar-les a recuperar-se.”
Mahdi Zabolabbasi, és un fotògraf iranià de 46 anys resident a la ciutat de Mashhad, Iran. Llicenciat en Art ha estat reconegut com a guanyador i finalista de nombrosos concursos internacionals. Està certificat com a fotògraf expert i artista fotògraf per la World Federation of Photography (EFIAP/s), i compagina el seu treball professional i els projectes personals amb la docència fotogràfica des de fa 23 anys
“Spinning“ És un projecte en blanc i negre on l’autor ens mostra la situació d’una dona, una anciana que va perdre una de les seves cames i que ara viu sola després de ser abandonada pel seu espòs. Per poder, a penes, sobreviure llaurada a casa seva. Mahdi explica que la seva motivació en aquest treball és intentar visibilitzar la situació d’aquesta dona amb la finalitat que pugui aconseguir ajuda i revertir la seva situació.
Marina Fernández Fernández, 28 anys, Barcelona. Psicòloga de formació, va compaginar els seus estudis de psicologia amb la formació en fotografia en centres com l’IEFC, FUGA i IDEP. En aquest moment ha interromput el seu treball de psicòloga per centrar-se en el seu desenvolupament com a fotògrafa i artista visual. Combina la fotografia amb l’ escriptura i centra el seu treball en els aspectes personals i socials des d’ una perspectiva psicològica.
“Vint-i-vuit” és un projecte centrat en el seu avi i que rep aquest nom perquè va néixer un dia 28 de l’any 1928 i va morir un dia 28 del mes 8. El treball ens mostra com Valentín, el seu avi, es va apagant a poc a poc en els seus últims anys, i les cures que li ofereix la seva dona Ofèlia. Marina ens explica que: “el projecte no només se centra a retratar les relacions humanes, la relació material, sinó també la relació després de la mort, l’espiritual.”
Josep Boada, Sant Feliu de Guíxols, és un economista i fotoperiodista freelance de 28 anys.
Després d’estudiar economia i una estada de col·laborador al nord de l’Índia,
desperta el seu interès per la imatge i posteriorment realitza un postgrau en fotoperiodisme a la UAB, des de llavors col·labora amb diferents ONGs i amb el diari català Directa.
“El silenci de les espècies” forma part d’ una investigació gràfica sobre les conseqüències de l’ abandonament animal i de la seva explotació, des de la perspectiva crítica de la manca de responsabilitat social envers els seus drets i llibertats. Josep projecta aquest treball amb l’objectiu d’impulsar canvis legislatius, exercir pressió per millorar les lleis de protecció animal i donar suport a organitzacions que treballen directament per causes de benestar animal.
